Manifest de la plataforma per l'adhesió dels claustres i els consells escolars del territori

Fins ara s'han adherit 21 centres (la meitat dels instituts i un bon grapat d'escoles). Veure el llistat d'adhesions al final d'aquest escrit.
Podeu veure la presentació del manifest a:
 vídeo del canal TERRES DE L'EBRE       vídeo del canal 21
notícia de la cadena SER        article del setmanari L'EBRE   

PRESENTACIÓ

La Plataforma per l'educació pública de les Terres de l'Ebre ha redactat un manifest que pretén recollir els punts bàsics que poden unir a una bona part de la comunitat educativa en el rebuig a la LOMCE i en la defensa de uns valors que han aconseguit un ampli grau de consens.

Adjuntem aquest escrit amb la intenció de que sigui discutit al claustres i consells escolars dels centres. Els centres que s'adhereixen i ho comuniquen a l'adreça perleducaciopublica@googlegroups.com indicant la data i el nivell en que s'ha  aprovat (claustre i/o consell escolar) seran inclosos en una llista, la qual serà entregada al Director dels Serveis territorials i transmesa als mitjans de comunicació.

El document no fa referència específica a la situació laboral del professorat perquè el que es busca amb ell és obtenir el més ampli suport social en la defensa d'un servei bàsic com és l'educació pública. És per esta raó que es proposa debatre-ho als consells escolars amb l'objectiu de tenir el més ampli recolzament dels alumnes, les mares i els pares així com del PAS i dels representants municipals.

Atés que es tracta d'un document de mínims que busca el més ampli consens i que intenta esperonar la formació d'una barrera contra els canvis que ens volen imposar, està deliberadement simplificat, raó per la qual, adjuntem a continuació elements que poden servir per aprofundir en relació als punts plantejats en ell:
SOBRE LA LOMCE:

LOMCE anàlisi de la llei " missatge entre línies":
soypublica.files.wordpress.com/2012/10/lomnce1.pdf

Vídeo de Francesco Tonucci:
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=F0IPsqozlgI


SOBRE LA PLATAFORMA:

Bloc de la plataforma per l'educació pública de les terres de l'Ebre (amb materials):
http://perleducaciopublica.blogspot.com.es/p/pagina-dinici.html


Vídeo de la plataforma per l'educació pública de les terres de l'Ebre:
https://vimeo.com/53618990







MANIFEST

PER LA IGUALTAT D'OPORTUNITATS QUE NO TOQUEN:

-Formació comuna bàsica fins als 16 anys.
                                               No a la segregació

-Gestió pública amb criteris d'equitat.
No a la privatització
-Immersió lingüística.
                                  No a la imposició del domini del castellà.

-Direccions democràtiques i consell escolar decisori.
No a unes direccions autoritàries.


NO A LA LOMCE. NO A LA LEC. NO A LES RETALLADES.

QUE NO ENS DESNONEN DE L'EDUCACIÓ PÚBLICA!!

ADHESIONS  fins  19/07/2013

-Claustre. INS. Manuel Sales i Ferré. Ulldecona
-Claustre. Escola Sant Àngel. Camarles
-Claustre Escola Mediterrani. L'Ampolla
-Claustre INS. Deltebre
-Claustre INS. Roquetes
-Claustre INS. Cristòfol Despuig. Tortosa
-Claustre INS. Sól de Riu. Alcanar (assemblea)
-Claustre INS. Julio Antonio. Móra d'Ebre 
-Claustre Escola Bítem 
-Claustre Escola Remolins. Tortosa 
-Claustre INS. de l'Ebre. Tortosa 
-Claustre Escola Mestre Marcel.lí Domingo. Roquetes 
-Claustre Institut-Escola Daniel Mangrané. Jesús 
-Claustre Escola Consol Ferré. Amposta 
-Claustre Escola LLuís Viñas. Móra d'Ebre 
-Claustre INS. Camarles 
-Claustre INS. Joaquim Bau. Tortosa 
-Claustre INS. Priorat. Falset 
-Claustre Escola Enric Grau Fontseré. Flix  
-Claustre Escola Ramón y Cajal. Ulldecona

-Consell Escolar. Escola Sant Àngel.Camarles
-Consell Escolar. INS. Manuel Sales i Ferré. Ulldecona 
-Consell Escolar. INS. Les Planes. Santa Bàrbara 
-Consell Escolar.Escola Enric Grau Fontseré .Flix 
-Consell Escolar. Escola Ramón y Cajal. Ulldecona
-Consell Escolar. INS. Sól de Riu. Alcanar 
-Consell Escolar. INS Roquetes 


Vídeo presentat a la diada del 29 de setembre

Vídeo que es va presentar a la díada per l'educació pública del 29 de setembre  a Tortosa:



video

També es pot veure a:

https://vimeo.com/53618990


Salut i endavant
DIADA PER L’EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT
No a les retallades!

La Plataforma per l’Educació Pública de qualitat de les Terres
de l’Ebre es presenta aquest dissabte 29 de setembre en una
diada lúdica i reivindicativa al Parc de Tortosa.

Des de les 11’00 hores fins les 13’30 hores us invitem a
participar dels tallers de ball, batuca, samarretes, reciclatge,
cartelleres, teatre, gimcanes, jotes, cercavila… i a gaudir de les
actuacions de bandes de música, corals, Josep Bordes, Muniato
Show… … 
I sobretot informar-vos de la situació real que es
pateix a les escoles i als instituts

Volem informar la societat de la greu situació que viu
l’educació pública catalana. Abans de les retallades Catalunya
ja invertia menys en educació que la mitjana europea. Tot i això
el pressupost d’ensenyament s’ha reduït un 12% els darrers dos
anys. A primària i secundària enguany les retallades a l’educació
pública afecten d’una manera directa els vostres fills i filles.
Destaquem sobretot la massificació d’alumnat a les aules (a
primària fins a 30 xiquetes i xiquets i 35 a secundària), i el fet
que no es cobreixen les baixes del professorat fins al desè
dia. La qualitat educativa no pot ser la mateixa!!

Una bona educació pública és necessària per tenir una societat
millor (i més en temps de crisi), i per això demanem a pares,
mares, alumnat i a la ciutadania en general que participeu
d’aquesta diada. Si no canviem les coses, tornarem a tenir un
model educatiu precari i sense qualitat.

http://perleducaciopublica.blogspot.com
Facebook Plataforma per l'educació pública

DIADA PER L’EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT






















Arguiñano es pronuncia


El popular cuiner Karlos Arguiñano aprofita el seu programa de cuina per a donar veu al que pensen moltes persones sobre el que està passant amb les retallades educatives.
Podeu veure els tres minuts de la seva intervenció a l'enllaç corresponent de la categoria "Vídeos"

Per què hem de dir NO a les retallades?

Plataforma per l'Educació Pública. 

Aquest Power Pointdos grans objectius:


  • Explicar com les retallades estan afectant a l’educació pública i demostrar aquest efecte real contradient així la versió oficial del govern. Cal encara completar-lo amb dades específiques de cada centre. Estem tractant de rebre informació del màxim nombre de centres per fer un buidatge general de les Terres de l’Ebre. Us demanem que ens feu arribar les dades del vostre centre per poder tenir una millor visió de quina manera ens estan afectant les retallades. 
  • Desmentir el discurs oficial que presenta les retallades com un mal necessari i inevitable. Des de la Plataforma afirmem que hi ha alternatives a les retallades però no hi ha voluntat política per evitar-les.
Pensem que l’objectiu real de l’administració catalana és acabar amb els serveis públics de qualitat, i en especial amb l’educació pública. Per què? Per a privatitzar-la o desprestigiar-la davant l'educació privada. Per aquest motiu us proposem que divulgueu aquest Power Point entre el claustre del vostre centre (fent una exposició per a tots els docents), a l'AMPA del centre i pels instituts a l'alumnat de 3r, 4t, batxillerat i cicles com a sessió de tutoria o bé com una conferència. El Power Point és una referència, podeu fer els canvis, reduccions o ampliacions que considereu oportuns. Us demanem que citeu l'autoria del power point: Plataforma per l'Educació Pública. I ens posem a la vostra disposició per resoldre dubtes, preparar la presentació... només cal que contacteu amb nosaltres.




EXPLICACIÓ I ARGUMENTACIÓ DE LES DIAPOSITIVES


DIAPOSITIVA 1 (PRESENTACIÓ 1-6)
  • Fa referència a la manera com les retallades estan afectant el col·lectiu de docents en les seues condicions laborals (suggerim passar-les només als claustres dels centres per la imatge errònia que tenim de col·lectiu privilegiat).



DIAPOSITIVA 2-3 “MÉS PER MENYS”
  • Des del 2009 el salari dels docents catalans ha baixat un 22% (congelació salarial davant l’IPC, reducció pagues extres, augment IRPF...). A més el govern català ja ha anunciat que si el govern Rajoy demana més esforç a les comunitats autònomes les retallades als treballadors públics encara poden augmentar.
  • Aquestes retallades són equivalents a més de 3 nòmines mensuals cada any i per a tota la vida.
  • La següent diapositiva fa referència a altres pèrdues de les nostres condicions laborals perfectament conegudes per tothom.
  • Origen: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d'ensenyament i Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto Garzon. Hay alternativas. 2011. Ed. Sequitur.


DIAPOSITIVA 4. PODEM EMPITJORAR?
  • Exemples d’algunes de les mesures que s’han aplicat a altres estats. Quan pensem que ja està, que ja no ens rebaixaran més les nostres condicions laborals i els nostres salaris, hauríem de tenir clar que la política de retallades no la pararem sense defensar-nos i mobilitzar-nos.

  • De fet entre les noves propostes que l’administració està meditant tenim el canvi de trienis per quinquenis, reducció drástica dels salaris dels interins…


DIA POSITIVA 5. MASSA FUNCIONARIS?
  • Els governs i mitjans de comunicació (propietat de grans empreses i bancs) ens diuen que el problema som els funcionaris/es. Que hi ha massa funcionaris, que cobren molt i que són un cost elevat per les arques públiques.
  • Però la realitat no és així. Catalunya té menys funcionaris que l’Estat Espanyol (quasi dos punts menys) i molts menys que els països de la UE amb millor nivell de vida i estat del benestar.
  • Aquestes dades són anteriors a les retallades. Ara, encara hi ha un percentatge menor a Catalunya. .
  • Fins i tot el professor de la Universitat Pompeu Fabra, Vicenç Navarro afirma que si Catalunya o l’Estat Espanyol tingueren més funcionaris hi hauria més treball. Amb els nivell de Suècia 1/12, desapareixeria l’atur.
  • Aquest exemple mostra que un estat amb serveis públics i funcionaris genera treball i riquesa, perquè augmenta el consum i la demanda interna, i per tant la producció i la riquesa.
  • Font: Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto Garzon. Hay alternativas. 2011. Ed. Sequitur.


DIAPOSITIVA 7. INVERSIÓ SOCIAL.
  • Aquesta dada demostra que és mentida que a Catalunya i l’Estat estiguen invertint massa diners en serveis públics. Estem un 6% per sota de la mitjana europea (i Catalunya té un percentatge fins i tot més baix que l’Estat), això suposa que per cada persona s’inverteixen 2.600€ menys que a l’UE-15.


DIAPOSITIVA 8. S'HA INVERTIT PROU EN EDUCACIÓ A CATALUNYA?
  • Aquestes dades del 2007, ens indiquen que ja abans de les retallades Catalunya tenia una inversió en educació més baixa (i no podem oblidar que venim d’un període amb l’arribada d’un alumnat molt divers  que necessitava una major atenció i inversió).
  • Com és possible que es facen retallades en un model educatiu que ja rebia menys inversió que la mitjana europea o estatal?
  • Com es pot parlar del gran model d'integració i de cohesió social que és l'escola catalana i alhora maltractar-la econòmicament?
  • Un dels arguments que sentim és que hem estirat més el braç que la màniga, però la dada revela que ja abans de les retallades, en època de creixement econòmic la inversió a Catalunya era molt baixa.


DIAPOSITIVA 9-15 i 19-22 CONSEQÜÈNCIES DE LES RETALLADES (dades curs 2011-12).
·        Es manté la plantilla del professorat del curs anterior (67.057) però amb 400 contractes més de mitja jornada.
·         Nou alumnat incorporat a l’educació pública: 21.000.
·         Centres Formació Professional: hi ha quasi 10.000 alumnat més que el curs passat.
·     Aturada en construcció de nous centres i menys barracons llogats. La conselleria ha encabit 220 grups en edificis escolars ja existents.

Com afecten aquestes retallades?
Massificació dels centres + reducció plantilla (relació augment alumnat) = menys qualitat a l’educació pública.

Per què?
·         Augment de l’alumnat per grup-aula (ràtio cada cop més elevades).
·         Menys professorat per atendre més alumnat implica no poder atendre a l’alumnat amb necessitats específiques.
·         Disminució o supressió dels doblaments en algunes matèries.
·         Centres massificats sense espais correctament habilitats on implantar classes ( px laboratoris, gimnàs...)....

El doble discurs del govern de la Generalitat:
  • A l’ inici d’aquest curs, concretament el 08/09/2011, la Consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va declarar que la prioritat era reduir el fracàs escolar, mesurat mitjançant l’abandonament prematur dels estudis (fracàs que a Catalunya representa més del 30%, el doble de la mitjana europea).
  • Quan li van preguntar com, Rigau va dir que la conselleria d’ensenyament té diversos eixos d’actuació: actuar preventivament per detectar els problemes a l’aprenentatge, reforçar la lectura, les matemàtiques i l’expressió oral als centres. Recuperar els exàmens de setembre, la combinació de tutories de grup i individuals i mesures de reforç i diversificació.
  • Realment és aquesta la voluntat del govern de Catalunya? Realment el govern creu que amb menys recursos humans i econòmics es pot millorar l’educació? Com poden dir que cal reforçar les matemàtiques, per exemple, si molts dels desdoblaments en aquesta matèria s’estan suprimint perquè no hi ha suficient professorat? I les tutories individuals, com es podran fer si cada cop hi haurà menys hores per coordinació i tutories? Com poden parlar de mesures de reforç i diversificació amb menys professorat?
  • Si la voluntat de la consellera és acabar amb el fracàs escolar i millorar l’educació catalana, llavors els hem de dir que les seues polítiques estan caminant en la direcció contrària.
  • Les dades ens mostren que a nivell mundial, quan la població té més nivell d’estudis , més possibilitats té de tenir treball assalariat. En l’actual situació de crisi, és fonamental garantir un futur per als i les més jóvens, la manca de pressupostos i d’inversió a l’educació implica més massificació a les aules i menys recursos humans i materials, això està fent que no es puga atendre correctament l’alumnat amb majors dificultats i això pot derivar en abandonament de l’estudi, dificultant així la seua entrada en el mercat laboral.
  • La gràfica de la OCDE mostra la diferència de percentatges d’ocupació d’un estat entre aquells que tenen estudis terciaris i aquells que només fan secundària obligatòria (si agafem per exemple l’estat espanyol, les persones amb estudis universitaris, aproximadament, un 85% tenen treballs assalariats davant els que tenen secundària que només treballen un 58% aproximadament (dades del 2008, ara amb la crisi encara ha empitjorat més la situació de la gent amb menys estudis).


DIAPOSITIVA 14-18. QUINES SÓN LES RETALLADES A L'EDUCACIÓ PÚBLICA?
  • Els pressupostos de la Generalitat del 2011 van suposar una retallada per l’educació pública del 7,4%, que sumen un total del 13,57% respecte al 2010 (722 milions menys). El pressupost del departament d'ensenyament és el mateix que al 2007, però ara tenim 100.000 alumnes més.
  • Una de les conseqüències més importants de les retallades són els recursos que reben els centres de secundària per al seu funcionament. Aquestes retallades estan obligant alguns centres a limitar les hores de calefacció, a reduir les fotocòpies per a l’alumnat o cobrar-les, reduir la despesa i la qualitat de la neteja dels centres... I segons informen els mateixos directors de secundària (número 17) si no es canvia aquesta tendència el proper  curs, la situació econòmica serà més greu, perquè molts centres estan sobrevivint gràcies a romanents d’altres anys. 2/3 dels centres de Catalunya tenen una situació econòmica preocupant o molt greu segons els mateixos directors/es.


DIAPOSITIVA 22-23-24. BEQUES DE MENJADORS I TRANSPORT ESCOLAR.
  • Al 2011 els consells comarcals (que són qui gestionen aquestes beques), van rebre 20 milions d’euros menys, una reducció del 60% en dos anys.
  • Aquest dret a tenir garantit el transport i menjador escolar gratuït o becat en part per aquell alumnat que ha desplaçar-se del seu municipi o que dintre del mateix municipi viu a gran distància,  és de vital importància per garantir el dret a l’educació a tothom. Per què? Parafrasejant les conclusions de l’informe de maig del 2010 del Síndic de Greuges sobre aquesta qüestió “ la presència o no d’aquets ajuts pot ser un factor que condicione l’absentisme o les possibilitats d’evitar l’abandonament educatiu”.
  • Pot ser és que el govern de Catalunya estava invertint molt en aquests serveis i ara cal rebaixar el pressupost? És aquest el cas de Catalunya com ens vénen dient des de la Generalitat?
  • Com hem mencionat abans, el Síndic de Greuges va realitzar un informe sobre els serveis de menjador i transport escolar al maig del 2010. Aquest informe es va realitzar arran de les nombroses queixes en aquests serveis i les dades que aporta (algunes del 2007 i per tant abans de la crisi) ens mostra que Catalunya mai ha invertit per sobre de les seues possibilitats en matèria de beques, sinó tot el contrari. Al 2007 el servei de menjador escolar a Catalunya va invertir 49.2 € per estudiant, mentre que el conjunt de l’estat ho va fer en 71,1€.
  • Nosaltres creiem que en èpoques de crisi tant severa com aquesta, els pressupostos dedicats a subvencionar totalment o parcialment els serveis de menjador i transport escolar, augmenten, ja que és precisament en aquets moments quan les famílies necessiten més aquests ajuts.
  • Creiem que si aquests serveis no es garanteixen, es posa en perill el dret universal a l’educació dels infants.
  • I per reforçar aquesta opinió la reducció de les beques i ajuts a l'estudi van per la mateixa línia, una rebaixa de quasi el 80% des del 2012. Qui podrà estudiar?


DIAPOSITIVA 25-27.RETALLADES A LA UNIVERSITAT.

Com afecten les retallades a la universitat i els seus estudiants:

·     Augment del preu de les matrícules. A tall d’exemple a la universitat URV la matrícula d’un curs (primers i segons cicles d’experimentalitat màxima) ha augmentat un 12,64% respecte al curs anterior ( és a dir, s’ha de pagar 169,22 euros més).
·       Retallades a la investigació: valorem la inversió en investigació és una inversió de futur, imprescindibles per crear un nou model de producció, malgrat això per al 2012 es calcula que el pressupost serà d’un 0.79% del PIB tot i que el compromís de la Unió Europea triplica aquesta dada ( per exemple en Alemanya es destina el 2.5% del PIB).
·        Conseqüències de les retallades a les nostres universitats:

Menys pressupost d’investigació + reducció professorat + augment alumnat = menys qualitat universitària.
Augment preu matrícules = menys igualtats d’oportunitats.


DIAPOSITIVA 28-29.  LES MENTIDES DE LES RETALLADES.
  • El discurs oficial, tant a Catalunya com a l’Estat Espanyol és el mateix, no hi ha alternativa. Ens veiem obligats a fer retallades. Un discurs secundat pels mitjans de comunicació i que silencia les alternatives a les retallades.
  • Però és veritat? L’única alternativa són les retallades?
  • Us anem a exposar una sèrie de propostes de diferents sindicats, professors universitaris, inspectors d’hisenda i col·lectius crítics amb les retallades que hi ofereixen alternatives. Són propostes que permetrien mantenir o guanyar la inversió social sense augment del dèficit públic. Mesures que en altres estats s'estan aplicant.


DIAPOSITIVA 30-33. EL FRAU FISCAL A CATALUNYA I L’ESTAT.
  • Catalunya i l’estat tenen un nivell de frau fiscal molt més alt que Europa. Un 10% més del total de la riquesa del país no està regulada per l’estat, i queda fora dels impostos. Si Catalunya normalitzés el frau fiscal, si el perseguira fins situar-lo al nivell europeu (res impossible d'assolir), podria recaptar fins a 7.000 milions d'€, una quantitat que si comparem amb les retallades a educació i als serveis públics és molt superior.

  • A l’estat espanyol es podrien ingressar quasi 40.000 milions d’€ reduint el frau fiscal al nivell europeu.



Aleshores per què no perseguim el frau fiscal i tindrem diners per a l’educació?
  • El Sindicato de Técnicos i Inspectores de Hacienda (GESTHA) denuncia que el 72% del frau fiscal és responsabilitat de les grans fortunes i empreses (a nivell estatal).
  • Tot i que les PIMES (petites i mitjanes empreses) representen el 99,9% del total d’empreses i generen quasi el 80% del treball a l’estat només suposen un 18% del frau fiscal. En canvi segons GESTHA les grans fortunes i empreses van evadir més de 42.000 milions d’€ durant el 2010. El mateix GESTHA assenyala que el 82% de les 35 empreses més importants de l’Estat (IBEX-35) tenen seus, filials o números de compte en paradisos fiscals.
  • Però Hisenda quan parla de perseguir el frau fiscal no persegueix els veritables responsables, GESTHA denuncia que el 80% del funcionariat que es dedica a perseguir el frau fiscal, persegueix a PIMES i particulars.
  • Està clar per què no es persegueix el frau fiscal? Perquè no interessa a les grans fortunes.


DIAPOSITIVA 34-36.RECAPTACIÓ LÍQUIDA DE L’ IMPOST DE SUCCESIONS
  • Ens diuen que no hi ha diners però resulta que Catalunya ingressava al 2007 un total de 726 milions d’€ de l’ impost de successions. La reforma del tripartit ja va deixar aquest impost minvat en 552 milions al 2010, però amb la darrera reforma de CiU  l’impost ha desaparegut totalment, al 2011 un total de 0€.
  • I per què es suprimeix aquest impost? A qui beneficia?
  • Abans de la darrera anul·lació de CiU només 500 famílies havien de pagar aquest impost. Es fan retallades perquè no hi ha diners però es renuncia a ingressos que només afecten a unes quantes famílies riques.

  • El sindicat CCOO proposa aplicar l’impost de successions a les herències de més de 160.000€ (excloent l’habitatge habitual sempre que el seu valor no siga major de 500.000€). Aplicar aquesta mesura que només afectaria a un 10% de les herències suposaria recaptar anualment 400/500 milions d’€.

  • El mateix sindicat informa que quan es cobraven 800 milions d’€ un 78% de les herències pagaven 200€ o menys.
  • Aleshores ens preguntem, si no tenim diners per serveis públics per què eliminem impostos a la gent que més diners té i que són una minoria de la població?


 DIAPOSITIVA 37. IMPOST DE PATRIMONI
  • Les previsions de la Generalitat són ingressar 241 milions d’€ aquest any, però la intenció del govern català per a un futur és anular aquest impost. De fet només està previst de forma temporal pels exercicis 2011 i 2012. Aquest impost s’aplica per patrimonis superiors a 700.000 €. Per què es vol traure un impost que afecta a poca gent?



DIAPOSITIVA 38.  PROPOSTA DE CCOO, IAC  i UGT.
  • Aquests sindicats van fer una proposta al govern de la Generalitat durant el desembre del 2011 que consistia a establir un límit salarial de 5000 € mensuals bruts per tots els treballadors i treballadores públics. Aquesta mesura està destinada a reduir el sou d’alts càrrecs d’empreses públiques i de l’administració que han estat nomenats per ser militants del partit governant o per ser propers. Els seus sous, dietes, compensacions...  són desorbitats.
  • Aquesta mesura només afectaria a un 3% de la gent que treballa a la funció pública i suposaria una retallada pel govern català de 800 milions d’€. Però la Generalitat no ha volgut ni estudiar-la. Les retallades en educació són de 723 milions d'€.
  • Són imprescindibles les retallades?



DIAPOSITIVA 39-41 LA POLITICA FISCAL A CATALUNYA I L’ESTAT.
  • Catalunya i l’Estat Espanyol tenen una política fiscal que afavoreix les rendes altes, i perjudica la gent treballadora perquè la recaptació se centre en les nòmines dels treballadors/es i en els impostos indirectes.
  • Un canvi en aquesta política fiscal permetria tenir més ingressos, reduir el dèficit públic i no fer retallades.
  • Vicenç Navarro, catedràtic de Ciències Polítiques i Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, proposa a nivell estatal pujar el tram de l’IRPF del 43% al 45% per les persones amb uns ingressos anuals de més de 60.000€. I pujar l’IRPF fins el 50% per les persones amb uns ingressos anuals superiors a 120.000€.
  • Amb aquesta mesura l’estat ingressaria anualment 2.500 milions d’€ i només afectaria a un 4% de la població.
  • La segona proposta es basa a augmentar l’ impost de Societats per a grans empreses del 30% al 35%, això suposaria un augment dels ingressos de 5.300 milions d’€. I només afectaria al 0,12% de les empreses.
  • Hay alternativas. Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto Garzón. Editorial Sequitur, 2011
  • El mateix Vicenç Navarro també proposa recuperar l’ impost de Patrimoni que moltes comunitats governades pel PP han tret. Recuperar aquest impost suposaria un ingrés extra de 2.120 milions per a l’estat.
  • Per què no s'aplica aquest model impositiu?
  • Com hem dit abans, la fiscalitat a l’Estat Espanyol i a Catalunya recau sobre les rendes de la gent treballadora. Per exemplificar-lo Vicenç Navarro compara el que paga en impostos un treballador de la SEAT i una renda alta estatal amb el que paguen els seus homòlegs a Suècia.
  • La comparativa mostra com un treballador paga pràcticament el mateix aquí que a Suècia,  ¾ parts. I en canvi una renda alta paga només un 20% del que pagaria a Suècia.
  • Aquest exemple il·lustra el nostre discurs. Ens diuen que hem de reduir el dèficit públic perquè gastem molt en serveis socials. Hem de reduir el dèficit públic, doncs pugem els impostos als que més tenen perquè aquí paguen menys impostos que a Europa.
  • La següent gràfica (dia positiva 44) reforça la idea anterior. L’estat espanyol recapta un 12% menys en impostos que la UE-15. I les dades que hem presentat anteriorment demostren que la diferència d’ingressos és perquè les rendes més altes paguen menys impostos aquí que a Europa.


DIAPOSITIVA 42. LA FAMÍLIA REAL ESPANYOLA
  • En època de retallades i crisi, la família real espanyola ha congelat el seu pressupost però no l’ha reduït com ha passat amb els serveis socials.
  • El cost real de la família real és el que apareix a sota, on és la seguretat, els viatges, despeses de protocol, manteniment de patrimoni... aspectes que es paguen des de diversos ministeris.



DIAPOSITIVA 43-44. DESPESA MILITAR
  • La despesa militar ha augmentat un 30% en el període 2000-2010, sent actualment de 18.000 milions d’€.
  • Diverses ONG’s demanen que es reduieixen els pressupostos militars de manera més significativa que les retallades als serveis socials perquè són menys importants per a la població.
  • Una reducció del 30% suposaria 6.000 milions d’€.
  • Si no hi ha diners pels serveis més bàsics, per què l'exèrcit no ho pateix de manera significativa?



DIAPOSITIVA 45. TAXA ALS CAPITALS ESPECULATIUS
  • La taxa financera als capitals especulatius (més coneguda com a Taxa Tobin) consisteix a cobrar un impost a totes les operacions econòmiques de caràcter especulatiu (que no generen llocs de treball o riquesa per a un país).
  • Aplicant aquesta taxa, ATTAC considera que a l’Estat Espanyol es podrien ingressar 16.000 milions d’€. Davant de les opinions que consideren que aquesta taxa perjudicaria l’economia podem recordar que països que han tingut un gran creixement econòmic com Corea del Sud, Hong Kong, Índia, Brasil, Taiwan, Sud-Àfrica ja l’apliquen.
  • El problema? Aquesta taxa perjudicaria la banca i els grans capitals que es dediquen a l’economia especulativa i no a la productiva.


DIAPOSITIVA 46. RESCAT A GRÈCIA.
  • Per què l’Estat Espanyol que està en una situació tan crítica ha de donar diners per rescatar Grècia? Com és possible que si no tenim diners per a serveis socials es puguen donar 25.000 milions d’€ a Grècia?
  • La resposta és senzilla, els serveis públics són per nosaltres i els diners de Grècia són per pagar a la banca (alemanya bàsicament).



DIAPOSITIVA 48 . OPCIONS PER REDUIR EL DÈFICIT PÚBLIC.
  • En aquesta dia positiva apareixen les dues opcions que hi ha per reduir el dèficit públic: menys despesa social o més ingressos.
  • La primera opció és la neoliberal que estan aplicats tots els governs europeus.
  • La segona opció, consisteix a demanar més diners als que més tenen per garantir la cohesió social i recuperar la societat del benestar. Volem denunciar, que és mentida que l’única opció siga retallar en inversió social, hi ha alternatives però ni el govern català ni l’espanyol les volen aplicar perquè perjudiquen la banca, que definitivament és la que mana.


DIAPOSITIVA 49-50. DEUTE PÚBLIC?
  • Les dades són del llibre Vivir en deudocracia. Capítol II. En el Estado Español, ¿cómo hemos llegado a ésto?. Ed. Icaria. 2011. Autors del capítol Dani Gómez i Eulàlia Reguan.
  • Quan ens diuen deute públic, el que haurien de dir és deute privat. I concretament deute de la banca espanyola amb altres.
  • El deute de les administracions públiques al maig del 2011 només era un 16% del total. La resta del que deu l’Estat Espanyol, és deute privat (banca, famílies i empreses). Si la banca es va endeutar per valor d’1,3 bilions d’€,  per què ha de ser l’estat qui ara pague el seu afany desmesurat de guanyar diners? La banca espanyola deu quasi el doble que les administracions públiques.
  • Aquesta dada del maig ha canviat (el deu públic ha augmentat) pels alts interessos que ha pagat l’estat per finançar-se, però no podem oblidar que si l’estat espanyol no hagués regalat a la banca espanyola més de 100.000 milions d’€, el problema del deute no hagués exisitit.
  • De fet la situació del deute públic espanyol no és tan alarmant com ens volen fer veure. La intencionalitat d’aquesta por generada, és aconseguir que la població acceptem les retallades com una cosa necessària.
  • Tots els estats tenen deute públic, és la manera d’aconseguir inversió social. La inversió social genera riquesa, llocs de treball i estimula l’economia.
  • La major part dels estats quan han patit crisis econòmiques han aplicat mesures d’inversió social per compensar la falta d’inversions privades. Diversos estudis demostren que l’esforç per reduir el dèficit públic en un 1% perjudiquen l’economia en un 0,6%,
  • A menys inversió pública més atur i menys riquesa.


DIAPOSITIVA 51. ALTERNATIVES A LES RETALLADES.
  • Aquesta diapositiva ens mostra clarament que hi ha moltes alternatives possibles. Que és mentida que les retallades són l’única alternativa possible. El que passa és que les alternatives possibles perjudiquen les rendes altes, la banca, les grans empreses... i aquestes controlen el discurs polític i els mitjans de comunicació que generen corrents d’opinió.


DIAPOSITIVA 52.
  • Amb aquest power volem transmetre un missatge contrari al missatge neoliberal que domina els partits polítics i governs actuals.

  1. Les retallades no són necessàries i imprescindibles. Només des d’una òptica neoliberal i privatitzadora retallar en serveis socials és la solució.
  2. Hi ha alternatives a les retallades però els governs no les volen aplicar perquè perjudiquen les rendes més altes i les grans empreses.

  • La inversió pública no és una pèrdua de diners. Al contrar, estimula l’economia i genera llocs de treball (que augmenten el consum privat intern).
  • Cal difondre aquest missatge entre la gent usuària dels serveis públics, perquè darrera d’aquestes polítiques està la voluntat del capital per destruir els serveis públics i privatitzar-los (per guanyar diners amb la salut, l’educació, la cura de gent gran...).